Son dies
estranys. Penso en les coses que em passen, veig el que succeeix al meu
voltant. Sovint no entenc el que em diuen, reconec però, que algunes vegades soc
aliè als seus paranys. Podria ser la pressió del sucre en les venes; és cert
que ja des de massa dies soc un habitual en les pastisseries per fer-me pujar
la moral: ara ho necessito més que mai. Potser però son només maldecaps d’una
persona despistada, d’un somiador sense descans. M’agradaria tant enumerar els
problemes que m’empipen, tan les
decisions que em fan por de reprendre com el que encara haig de començar.
Massa
temps, massa cabòries, un rastre que no s’acaba mai. Podria demanar ajuda,
podria fer-me entendre, però és que resulta que ni tan sols ho sé explicar. La
situació sovint m’ofega i no en soc aliè, ni per ego ni per desconeixement; és
tota la meva joventut la que està cascant.
Algun despistat encara es pregunta en les promeses de futur...
Sembrava
que tot havia de ser fàcil, que tot seguiria el seu transcurs, natural, racional,
tanmateix parental. Ja podíem sentir les notes del pianista mentre somreia,
però ara entenem perquè sempre mirava avall. Ell ho interpretava sense saber-ho
i per això tocava sense partitura. Malgrat tot el pianista ha estat hàbil, i
sense orquestra ni auditori ens ha deixat la seva musica, que al menys a mi, m’ajuda
a no pensar. El meu cap dona massa voltes a massa idees, a massa projectes, il·lusions,
pensaments, desitjos... i per sort, encara em queden les cançons. Gràcies
company pel regal.
Gràcies també
per les aventures, per haver hagut de marxar, per tants amics que he pogut
conèixer i tot el que he pogut veure i aprendre, tanmateix per la lliçó profunda
de moralitat, humilitat i que crec que ha afectat a la meva estima i al sentit
que tenia de llibertat. És cert que a base de desil·lusions he pogut lluitar,
sobreviure i fer-me gran... però ara que en Peter Pan és fora, si es que a algú
li feia vergonya, l’intimidava, l’incomodava o li feia estranys, que no pateixi
i que aprofiti ara per dir-me a la cara, una altra vegada, que a la mili hauríem
d’haver anat...
Veient el que esta caien no estaría gens malament disfressar la nostra pell i el nostre cor ce Peter Pan, amic Joan.
ResponEliminaSalutacions
Fina
No ens hem d'avergonyir del Peter Pan que portem a dins.
ResponEliminaCert... "els nens són els únics que saben què busquen" (crec que no cal que digui de qui és...)
ResponElimina