dijous, 6 de desembre de 2012

Crida

Mentrestant aquí espero. Aliè als segons, combatiu amb els minuts, injust amb els anys. Davant d’un paper, escrivint, després, pensant. Busco maneres per canviar, per actuar, per decidir, per lluitar. Però s’han acabat les guerres; en tinc prou amb solemnes batalles per conquerir la felicitat. No permetré mai més les injustícies d’aquells que es lliurin per mi. He de ser valent per combatre sols amb una espasa, la paraula; sense escut, la llibertat.

10 comentaris:

  1. La crida és el primer pas per al combat, la paraula la millor arma. Segur que amb aquestes idees la felicitat és molt més propera.

    ResponElimina
  2. Doncs combat i no canvies, perquè has de fer-ho?

    ResponElimina
  3. La paraula sempre és la millor arma, amic Joan

    Salutacions

    Fina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tanmateix si la paraula va perseguida per l’acció. Un abraçada molt gran Fina.

      Elimina
  4. A vegades no cal dir res i seguir caminant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament la indiferència pot esdevenir el millor atac. No és més important lliurar un combat sinó saber quan fer-ho. “Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i tota una vida per aprendre a callar” (Ernest Miller Hemingway). Una abraçada Marta.

      Elimina
  5. No busques
    ella (la palabra)
    siempre precede al pensamiento
    Ella te encontrará
    el pensamiento también

    Perdona ,no se catalán

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un beso muy grande Leni. Me enorgullece que alguien intente entender mis palabras y por ende mis pensamientos. Puede que a la vez sea significativo para poder descifrar que las palabras solo son un caudal de ideas que nos permite ver el río.

      Elimina