Per què sóc? |
Els desitjos de les
mentides no son intencionats, son malifetes de l’enveja, combinació d’odi i por
en paranys d’eminències retòriques. Em pregunto si qui amb arrogància o
menyspreu no se n’avergonyeix. Potser seré un ingenu i pensaré que no se n’adona,
però el cert és que creuré que per falta d’ètica o de moral no n’és conscient,
i per tant, no és capaç d’assumir el mal en les seves paraules.
Són captiveris del
discurs, arrogants de la paraula. La sinceritat hauria de ser un atribut fonamental
en l’ésser humà. És la que ens permet de realitzar-nos com a persones, de
reconèixer les pròpies capacitats, errors i ésser. El discurs de la honestedat
i la humilitat són inherents amb aquests pensaments freds d’una nit massa calda.
Però la realitat és
que apaivago les conseqüències d’una realitat maligna de la qual en soc
culpable, i són les paraules més sinceres, honestes les que m’agradaria
expressar, però per impuls, que és el que em preocupa, moltes vegades no
esmeno, no mostro ni descric.
Per això, vull
assegurar-me de mai més haver d’assumir les conseqüències, abaixar el cap i
reparar els danys. M’agrada pensar que cada dia em faig una mica més gran si
soc capaç d’aprendre i jutja’m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada