Consideracions
a mitja nit, pensaments profunds arrelats al més enllà. Te’n vas a dormir per
descansar, netejar la ment i deixar-la en blanc, però un bombardeig d’idees
sense cap mena de sentint aparent apareixen de sobte. Imatges que no et deixen
aclucar l’ull i desitges que tot desaparegui començant a creure que deixar la
ment en blanc serveix els teus sentits per assolir la màxima mental; i pregues a Déu o, a qui sap qui, perquè tot es converteixi en negre. Qui diu que es un
somni? Potser per sort mai és així.
Contradiccions
en un badall: la ment en blanc quan tanques els ulls, la percepció de la nit
quan els obres. En que penses? Passat, present i futur...coses que ni entens.
El cap comença a rumiar sobre éssers llunyans, idees que ni sabies de la seva
existència i a vegades tens por, de saber i de creure el que mai has volgut
aprendre, de conèixer el que fins ara havies intentat oblidar.
Pensaments
útils d’un savi, i com el monjo tibetà demano pau interior perquè el cúmul de
son i d’idees arreplegades faci que em concentri només en el que realment
importa, com un embut que en redueix el cabal. Un embut d’idees? L’entrada es
fa petita i limiten l’entrada de coneixement per adquirir petites porcions del
global. L’excés ens fa perdre l’assimilació de conceptes per l’ús de paraules
buides de contingut.
D’idees
es com comença el meu somni i sense poder expressar, però si entendre, es com
acaba. Potser no pots dormir? Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada