dijous, 23 d’agost de 2012

Divagacions


Consideracions a mitja nit, pensaments profunds arrelats al més enllà. Te’n vas a dormir per descansar, netejar la ment i deixar-la en blanc, però un bombardeig d’idees sense cap mena de sentint aparent apareixen de sobte. Imatges que no et deixen aclucar l’ull i desitges que tot desaparegui començant a creure que deixar la ment en blanc serveix els teus sentits per assolir la màxima mental; i pregues a Déu o, a qui sap qui, perquè tot es converteixi en negre. Qui diu que es un somni? Potser per sort mai és així.

Contradiccions en un badall: la ment en blanc quan tanques els ulls, la percepció de la nit quan els obres. En que penses? Passat, present i futur...coses que ni entens. El cap comença a rumiar sobre éssers llunyans, idees que ni sabies de la seva existència i a vegades tens por, de saber i de creure el que mai has volgut aprendre, de conèixer el que fins ara havies intentat oblidar.

Pensaments útils d’un savi, i com el monjo tibetà demano pau interior perquè el cúmul de son i d’idees arreplegades faci que em concentri només en el que realment importa, com un embut que en redueix el cabal. Un embut d’idees? L’entrada es fa petita i limiten l’entrada de coneixement per adquirir petites porcions del global. L’excés ens fa perdre l’assimilació de conceptes per l’ús de paraules buides de contingut.

D’idees es com comença el meu somni i sense poder expressar, però si entendre, es com acaba. Potser no pots dormir? Bona nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada